On es en Jaume?

Manifestación convocada por AVIV Bunyola el próximo domingo 18 a las 10:30 PER UN TÚNEL GRATUÏT

 

Más información en nuestro nuevo boletín de BUNYOLA ES MOU

CINE FORUM. MIERCOLES 21

COMPARTE CAFÉ Y BIZCOCHOS.
VENTE A VER UNA PELÍCULA Y CHARLAR
UN RATO AL SIC DE BUNYOLA.
ENTRADA LIBRE.
MIERCOLES 21 DE DICIEMBRE A LAS
19.30 PROYECCIÓN DE LA PELÍCULA
“INTERFERENCIES”
Una reflexió sobre la crisi global que
posa nom als responsables.
Licencia de Exhibición Creative Commons

Anotacions d’una ciutadana en el plenari de 10 de novembre de 2011

Degut a que no deixen gravar ni enregistrar els plens a l’ajuntament de Bunyola, vaig decidir comprovar per mi mateixa que hi succeïa. I per aquells que teniu curiositat com jo, vos relat les meves impressions.

Dia 10 de novembre vaig assistir al meu primer plenari, després de demanar un dia lliure a la feina per esbrinar el misteri portes a dins de l’ajuntament del meu poble. Un cop asseguda, vaig estar una estona tota sola, després varen arribar quatre o cinc ciutadans més, per acabar essent dues. Em va sorprendre que en un lloc tan petit, hi hagués tres policies fent torns (serà veritat l’acudit del Sr que aparca el seu sisents davant el Congrés dels Diputats..).

Els assumptes a tractar eren força importants pel poble: pressuposts i noves taxes.

Tot plegat em va semblar molt entretingut. Curiosament, més que els pressuposts i les noves taxes em van cridar l’atenció les formes. Es podria dir que els regidors que governen no fan un exemple de comportament, més be, tot el contrari.

En nombroses ocasions l’equip de govern, durant el transcurs de la sessió va fer ús del telèfon de forma continuada, algunes vegades amb un to elevat, que fins i tot els propis companys varen haver de cridar l’atenció.

També vaig comprovar la indiferència i prepotència, menyspreu i altres qualificatius, cap a l’oposició (exceptuant un@) en forma de postures, expressions de la cara, massa evidents caps al regidors de l’oposició en els torns de paraula.

Així com entraven i sortien per contestar el telèfon, algun regidor es perdia del programa i s’havia de repetir i tornar enrera. Altres se’n varen anar i no tornaren (devia de ser molt important el que havien de fer).

Si un de nosaltres se n’ha d’anar de la feina, ho ha de justificar i ben justificat (vull pensar que en aquests casos també).

Va acabar el ple, després de més de tres hores llargues amb enfados, nervis, pujades de to, davant temes incomodes, com el canvi d’hora dels plens, per no haver d’absentar-se d’ells i per fer ús del pati de l’escola per jugar els al.lots, per posar dos exemples.

Ara ja veig que un dels motius pels que no volen que els gravin els plens (essent públics) no és només pels continguts. Està clar que les formes els perden, els posen en evidència davant el poble que els ha elegit perquè ens representin. Treballant i fent un bon ús de l’educació i el respecte que exigim al joves i que ells no compleixen com adults i com a persones públiques la majoria de vegades.